Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

á Malek, y murmuran de que't tornas
caragirat. Fa poch que amenassavan
molts contra tú de rebelarse: deyan
qu'ets boig... ó que'ls traheixes. No m'esplico
com Joanot de sas mans ha pogut treure
los dos cristians. Mes véshi que disputan
en Joanot y en Malek. Si'ls sentó! Véshi.

(Said poch á poch sembla despertar: sa cara indica felicitat.)

Said

    Quin día mes hermós! Fa bó de veure
la llum avuy! Hassen, no se t'enxampla
lo pit al respirar?

Hassen, de lo que li diu.

     Said!

Said, sens fixarse en sa extranyesa.

     Acóstat,
que't vull estrényer... ca fidel!

(Abrassantlo.)

 Quin 'ira
que'm deus tenir á voltas!

Hassen, per las disputas deis de dalt.

     Mes repara...

Said, portantlo á la finestra

    Mira, mira: qué aucells! Y mira, volan
de dos en dos!

Hassen

     Said, aprop de terra
nos diuhen ells que som.