Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
97
acte segon

á Malek, y murmuran de que't tornas
caragirat. Fa poch que amenassavan
molts contra tú de rebelarse: deyan
qu'ets boig... ó que'ls traheixes. No m'esplico
com Joanot de sas mans ha pogut treure
los dos cristians. Mes véshi que disputan
en Joanot y en Malek. Si'ls sento! Véshi.
(Said poch á poch sembla despertar: sa cara indica felicitat.)

said

Quin día mes hermós! Fa bó de veure
la llum avuy! Hassen, no se t'enxampla
lo pit al respirar?

hassen, sorprés de lo que li diu.

lo pit al respira Said!

said, sens fixarse en sa extranyesa.

lo pit al respirar? Acóstat,
que't vull estrényer... ca fidel!

(Abrassantlo.)

que't vull estrényer... ca fid Quin 'ira
que'm deus tenir á voltas!

hassen, per las disputas dels de dalt.

que'm deus tenir á voltas Mes repara...

said, portantlo á la finestra

Mira, mira: qué aucells! Y mira, volan
de dos en dos!

hassen

de dos en do Said, aprop de terra
nos diuhen ells que som.