Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Said, á Blanca.

      Ho veyeu!...

Blanca

     Gracias!
Mes...

Said, comprenentla.

     Hont son?

Hassen

     Ben tancats; las claus las porta
«n Joanot.

Blanca, ab satisfacció mirant al cel.

     Oh!

Said, ab conmocíó.

    Deixéume: us ho demano!

Blanca

    (Deu meu! Gracias. Oh, si, que tu m'escoltas.
S'han salvat y es Said qui ab mas paraulas
oompassiu s'^ha tornat, qu'ell los perdona.)

(Se'n va al camarot.}


ESCENA XV


SAID, HASSEN. Said pensatiu, no para atenció á lo que
li diu Hassen.
Hassen

    Mes de cor jo t'ho dich, si no li llevas
lo cárrech en la nau... Aquí s'estiman