Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

qu'en sa plassa han trobat tantsols... un home
servidor obedient d'una captiva.

Said

   Mal escorpit, no sé com no t'esclafo
sota deis peus lo crani!

Mahomet

    Es qu'ell se queixa
per tots: dona'ls cristians.

Malek

    Minyons, serviulo
y agenolleus devant d'aqueixa dona.

Said

   T'haig de matar!...

(Tots s'interposan.)
Joanot, volent dirli que sía prudent.

    Said!

Hassen, á Malek.

   Cobart!

Malek, á Said: sempre amagat.

    Au, vina.

Said

   Per qué'm priveu'l pas? Tú, vil, acóstat;
y tots, tots aneu lluny! Va, tots enrera!
(Los corsaris retrocedeixen poch á poch, Malek sempre darrera'l grupo.)
Ira d'Alá! lo camp es ampie, vina.

Malek, irónich.

   Me vols matar?