Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Hassen

    (Malehits!)

Joanot, ab fonda tristesa.

     (Si la meva ánima
com la seva's tornés!... Ells son ditxosos,
y jo ho fora oblidant. Mes com s'oblida?)

Osman

   Hassen

Hassen

    Qué vols?

Osman

    Encara donchs te febre?

Mahomet

   Y tal si'n deu tenir.

Hassen, sempre reganyós.

      No; ja es passada;
mes li convé'l repós.

Osman

    Y la ferida?

Hassen

   Per sort no va ser res.

Mahomet

    Mes com...

Hassen, satisfet.

     Jo hi era.
Lo meu lloch ja'l sabeu: tot just ressona
dintre la nau'l com del abordatje
poso má á la destral, y apa, á seguirlo,
com mastí vigilant tresca que tresca.