Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
10
mar y cel.

Saltá'l primer á la enemiga fusta,
jo al darrera. Ja hi soch: tot d'una un ferro
l'amenassa traydor, roda pels ayres
ma destral, ferma al puny, xiulant s'acota,
y esberlada pel mitj com una cindria,
caygué una testa desviant una arma.
Veyéu, donchs, la ferida si es lleugera:
al bras y... res: feta d'un mort al caure.

osman

Si Ismul no hagués finat! Ell l'entenía
l'art de curar.

hassen

l'art de curar. Oh, qui com ell!

mahomet, rihent.

l'art de curar. Oh, qui com ell Que curi
taurons.

osman

taurons D'ell una bala'n feu dos trossos.

mahomet, rihent.

Mort, qu'era lleig!

osman

Mort, qu'era lleig! Jo per Said ho sento.

hassen

Si'us plau per forsa'l cura la cristiana.

mahomet

Per ser curat d'aqueixas mans tant finas
bon goig lo pendre mal!

hassen, cremat.

bon goig lo pendre mal! Ell á las donas
que cassa sobre'l mar en sa galera,
com que son per l'harém, ni se las mira.