Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

Saltá'l primer á la enemiga fusta,
jo al darrera. Ja hi soch: tot d'una un ferro
l'amenassa traydor, roda pels ayres
ma destral, ferma al puny, xiulant s'acota,
y esberlada pel mitj com una cindria,
caygué una testa desviant una arma.
Veyéu, donchs, la ferida si es lleugera:
al bras y... res: feta d'un mort al caure.

Osman

   Si Ismul no hagués finat! Ell l'entenía
l'art de curar.

Hassen

    Oh, qui com ell!

Mahomet, rihent.

    Que curi
taurons.

Osman

    D'ell una bala'n feu dos trossos.

Mahomet, rihent.

   Mort, qu'era lleig!

Osman

    Jo per Said ho sento.

Hassen

   Si'us plau per forsa'l cura la cristiana.

Mahomet

   Per ser curat d'aqueixas mans tant finas
bon goig lo pendre mal!

Hassen, cremat.

    Ell á las donas
que cassa sobre'l mar en sa galera,
com que son per l'harém, ni se las mira.