Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
11
acte primer
osman

Diu qu'anava á ser monja.

mahomet, rihent

Diu qu'anava á ser monja. Si, donchs ara...

osman

Joanot.

joanot, sobtat.

Joanot. Qué!

osman

Joanot. Qué! Acóstat.

joanot, ab aburriment.

Joanot. Qué! Acóstat. No: déixam.

osman

Joanot. Qué! Acóstat. No: déixam. Quín home!

mahomet

Té: un punyal.

(Ab empunyadura de creu. L'entrega á Osman.)
osman

Té: un punyal. Y qu'es bó.

mahomet

Té: un punyal. Y qu'es bó. Dels cristians era.

(Osman lo penja en lloch visible.)

Tingas compte ab la fulla; fins quiet, talla.
Jo só vell; mes d'ensá que duch l'ofici,
com la d'avans d'ahir no he vist cap presa.
De primer la xicota, que no es nostra;
després aqueix vellot, lo pare d'ella
que es rich y's comprará; la carga júntahi
y'l patró y gent de mar...