Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Osman

   Diu qu'anava á ser monja.

Mahomet, rihent

    Si, donchs ara...

Osman

   Joanot.

Joanot, sobtat.

    Qué!

Osman

    Acóstat.

Joanot, ab aburriment.

    No: déixam.

Osman

    Quín home!

Mahomet

   Té: un punyal.

(Ab empunyadura de creu. L'entrega á Osman.)
Osman

    Y qu'es bó.

Mahomet

    Dels cristians era.

(Osman lo penja en lloch visible.)

Tingas compte ab la fulla; fins quiet, talla.
Jo só vell; mes d'ensá que duch l'ofici,
com la d'avans d'ahir no he vist cap presa.
De primer la xicota, que no es nostra;
després aqueix vellot, lo pare d'ella
que es rich y's comprará; la carga júntahi
y'l patró y gent de mar...