Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/114

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Carles, anant á feir á Said seguit dels soldats.

   A mort!

(Tots han baixat precipitadament.)
Blanca, á son pare, amenassantse ab lo punyal y estrenyent á Said ab lo bras lliure, pera defensarlo.

   Toquéulo!
(Ferrán crit de sorpresa. Carles de desesperació, los soldáls abaixan las armas retrocedint.)




TELÓ RÁPIT