Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Acte tercer




La mateixa decoració.



ESCENA PRIMERA


BLANCA, GUILLEM, ROCH. Blanca está assentada devant de la porta que fins ara havía sigut son camarot y en la qual está tancat Said. S'ha de veure que lluyta ab la son. Guillem y Roch conversan sentats ben lluny de Blanca. Es de nit.

roch

   Te farán capitá.

guillem

    Jo be ho mereixo:
mes per só no'n seré. Roch, qui pidola
arreplega'l que vol; pero'l qu'es digne
y espera en un recó, d'allí no'l treuhen.