Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


joanot

    Senyor, tractava
de convéncela…

ferrán

    Aneu. Molt agrahida
nostra ánima us está per lo que féreu;
lo demés… sols á un pare li pertoca.

joanot

   Be está. (Jo tornaré que'm val la vida!)

ESCENA V


 blanca, ferrán, Ella vora la porta de Said.

ferrán

   (Cóm faré per convéncela?) Cosina.
(Blanca no fa cap moviment fins que sent lo nom de son pare.)
Blanca. Blanca. No'm sents? Un'altra volta
va á venir lo teu pare.

blanca

    Oh, no: no! Prégal,
Ferrán, que no s'acosti, que no vinga!
Jo aquí he jurat morir: per esta porta
sols Deu hi passará mentres jo aleni.

ferrán

   Mes escolta…