Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/126

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jayent al fons del mar. En tant en l'ombra
ell viurá en eixa cambra: al ser en terra
que fugil…

blanca.

    Si us sentían!… Mes confosa
estich al escoltarvos!…

joanot

    Es que estimo
á aquest home, senyora, com á un pare,
es que baix d'eixa crosta de feresa
hi ha un ánima qu'es d'or!

blanca.

   

Quín goig sentirvos!
joanot

   Senyora, venen.


ESCENA IV


blanca, joanot, ferrán



ferrán.

   Blanca.

blanca,corrent devant de la porta.

   

(Ay d'ell si prova!…)
ferrán., ab serenitat.

   Vos! Qué feu vos aquí?