Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
124
mar y cel

jayent al fons del mar. En tant en l'ombra
ell viurá en eixa cambra: al ser en terra
que fugi!...

blanca.

que fugi!... Si us sentían!... Mes confosa
estich al escoltarvos!...

joanot

estich al escoltarvos!... Es que estimo
á aquest home, senyora, com á un pare,
es que baix d'eixa crosta de feresa
hi ha un ánima qu'es d'or!

blanca.

hi ha un ánima qu'es d'or! Quín goig sentirvos!

joanot

Senyora, venen.


ESCENA IV


BLANCA, JOANOT, FERRÁN


ferrán.

Vos! Qué feu Blanca.

blanca, corrent devant de la porta.

Vos! Qué feu vos aquí? (Ay d'ell si prova!...)

ferrán., ab serenitat.

Vos! Qué feu vos aquí?