Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/131

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ferrán

    Asserenéuvos
de primer, oncle.

(Ferrán lo te abrassat.)
blanca, enternida al veure son pare.

     (Y m'aborreix! Oh forsas!
Donéume forsas, Deu! Si jo podía…)
 (Vacilant d'anar ab son pare.)
(Ah, sí:'l convenceré…) Pare!

carles, abrassantla.

   
 Oh, ma Blanca!

blanca

   Pare, pare!…

carles

    Ma filla!

ferrán

    (Sí: que plorin.
Diantre de dona!)

carles

    Aixís, aixís: que't veja
sobre mon cor… Me deyan que aborrías
á ton pare…

blanca

    Oh, no!…

carles

    'M deyan que tú l'ánima
havías dat á Llucifer!…

blanca, ab horror.

   
 No!…