Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/131

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
129
acte tercer
ferrán

Ferrán... hont es... ma filla? Asserenéuvos
de primer, oncle.

(Ferran lo te abrassat.)
blanca, enternida al veure son pare.

de primer, on (Y m'aborreix! Oh forsas!
Donéume forsas, Deu! Si jo podía...)

(Vacilant d'anar ab son pare.)

(Ah, sí:'l convenceré...) Pare!

carles, abrassantla.

(Ah, sí:'l convenceré...) Pare Oh, ma Blanca!

blanca

Pare, pare!...

carles

Pare, pare!... Ma filla!

ferrán

Pare, pare!... Ma fi (Sí: que plorin.
Diantre de dona!)

carles

Diantre de dona! Aixís, aixís: que't veja
sobre mon cor... Me deyan que aborrías
á ton pare...

blanca

á ton pare... Oh, no!...

carles

á ton pare... Oh, no! 'M deyan que tú l'ánima
havías dat á Llucifer!...

blanca, ab horror.

havías dat á Llucifer!... No!...