Aquesta pàgina ha estat validada.
134
mar y cel
ferrán
Oncle miréula: la heu cregut ben vostra
perque á un claustre la heu dut!... Quánta follía!
L'aygua li heu pres, mes no la set: sos llabis
senten la font y s'obren. Si es la vida.
carles
Qué! Qué dius! No't comprench.
ferran
Qué! Qué dius! No't comprench. Que no va náixer
esta ánima pel claustre.
carles
esta ánima pel claustre Oh!
ferran
esta ánima pel claustre.Oh No: y vé un día
que la poncella es flor, y reb sa aroma
la llum primera que ha tocat sas fullas.
(Per Blanca.)
Si en tot ho diu: no ho coneixéu encara?
(Per son cor sens que Blanca'l senti.)
Jo ho veig y ab estos ulls que no menteixen:
per Said sent amor la vostra filla!
carles
Deu! Oh, Deu!
(Carles corre á Blanca agafantla pel bras y la porta al mitj.)
blanca
que no estimas Ah!
carles, ab feresa, fentla caure de genolls.
que no estimas Agenóllat! Júram, júram
que no estimas á eix home! Júraho! parla!
