Aquesta pàgina ha estat revisada.
ferrán
Oncle miréula: la heu cregut ben vostra
perque á un claustre la heu dut!… Quánta follía!
L'aygua li heu pres, mes no la set: sos llabis
senten la font y s'obren. Si es la vida.|
carles
Qué! Qué dius! No't comprench.
ferrán
Que no va náixer
esta ánima pel claustre.
carles
Oh!
ferrán
No: y vé un día
que la poncella es flor, y reb sa aroma
la llum primera que ha tocat sas fullas.
(Per Blanca.)
Si en tot ho diu: no ho coneixéu encara?
(Per son cor sens que Blanca'l sentí.)
Jo ho veig y ab estos ulls que no menteixen:
per Said sent amor la vostra filla!
carles
Deu! Oh, Deu!
(Carles corre á Blanca agafantla pel bras y la porta al mitj.)
blanca
Ah!
carles, ab feresa, fentla caure de genolls.
Agenóllat! Júram, júram
que no estimas á eix home! Júraho! parla!