Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/136

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ferrán

   Oncle miréula: la heu cregut ben vostra
perque á un claustre la heu dut!… Quánta follía!
L'aygua li heu pres, mes no la set: sos llabis
senten la font y s'obren. Si es la vida.|

carles

   Qué! Qué dius! No't comprench.

ferrán

   

Que no va náixer

esta ánima pel claustre.

carles

    Oh!

ferrán

    No: y vé un día
que la poncella es flor, y reb sa aroma
la llum primera que ha tocat sas fullas.

(Per Blanca.)

Si en tot ho diu: no ho coneixéu encara?

(Per son cor sens que Blanca'l sentí.)

Jo ho veig y ab estos ulls que no menteixen:
per Said sent amor la vostra filla!

carles

   Deu! Oh, Deu!
(Carles corre á Blanca agafantla pel bras y la porta al mitj.)

blanca

    Ah!

carles, ab feresa, fentla caure de genolls.

     Agenóllat! Júram, júram
que no estimas á eix home! Júraho! parla!