Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/135

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA VII


BLANCA, FERRÁN, CARLES, GUILLEM, y dos soldats


guillem

    Se'ns demana?

carles

   Sí.

blanca, aterrada.

    Oh!

ferrán, à Guillem y als soldats sens que ho sentí Carles

   
 Espereu.
(Los soldats se quedan en los últims grahons de la escala.)

carles

    (Que tot acabi.)

ferrán, à Carles.

     Oncle
manéulos avansar, y á vostra filla
la veuréu caure morta: l'ordre esperan.

carles

   Oh, fins tú contra mí! Tots corrompuda
teníu l'ánima donch! Jo que á ma imatge
he enmotllat lo seu cor!… Jo que la he treta
del fanch del mon sens que taqués sas alas!…
Deu meu, donchs qué t'he fet? Per qué'm castigas?