Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/135

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
133
acte tercer


ESCENA VII


BLANCA, FERRAN, CARLES, GUILLEM, y dos soldats


guillem

L'han oprimit y esclata Se'ns demana?

carles

Sí.

blanca, aterrada.

Sí. Oh!

ferran, á Guillem y als soldats sens que ho senti Carles

Sí. Oh! Espereu.

(Los soldats se quedan en los últims grahons de la escala.)

carles

Sí. Oh! Espereu. (Que tot acabi.)

ferran, á Carles.

manéulos avansar, y á vost Oncle
manéulos avansar, y á vostra filla
la veuréu caure morta: l'ordre esperan.

carles

Oh, fins tú contra mí! Tots corrompuda
teníu l'ánima donch! Jo que á ma imatge
he enmotllat lo seu cor!... Jo que la he treta
del fanch del mon sens que taqués sas alas!...
Deu meu, donchs qué t'he fet? Per qué'm castigas?