Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
132
mar y cel
ferran, á Carles.

Oh, no; no passarán! Fésho! Escoltéume.
Mes, oncle, asserenéuvos!

carles, decidit.

Mes, oncle, asserenéuvo Ferrán!

blanca, á Ferrán.

tu per pietat: ell m'ha salvat l Oume
tu per pietat: ell m'ha salvat la vida!...

ferran

Si, pero...

blanca, per son cor; á Ferrán.

Si, pero... Y aquí dintre, aquí'm demanan
que no crega á mon pare. A cau d'orella.

(Suplicant, pero resolta.)

Ferrán: no vull morir, mes si á ell lo matan,
jo'm mataré!

ferran, horroritsat.

jo'm mat No! Calla!

carles, després de moures ab desesperació per la escena s'acosta á la escala.

(Si no ha nascut Aquí, mos homes!

ferrán

(Si no ha nascut per monja: si jo ho deya!
L'han oprimit y esclata.)