Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
carles,

   Ferrán, tú ho has sentit?

blanca, cayent á sos peus,

   
 Perdó, mon pare,
perdó per ell!…

carles

    Oh, apártat: de vergonya
ni sé hont clavar los ulls. No ets filla meva.

blanca, suplicant.

   
Ah, pare!

ferrán, volent aturarlo per lo que va á dir.

   
 Oncle: no!

carles

    Mes te valdría
que no haguesses nascut: que la foguera
t'hagués rebut, al naixer de ta mare!

blanca

   Ah!

ferrán

   No es aixís!

carles, imperatiu.

   
 Ferrán, aquesta dona
apártala á un costat, y obre eixa cambra.

blanca, corrent á la porta á mitja veu.

   
Oh, no; no passarán!

carles, imperatiu.

   
 Fésho!