Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
131
acte tercer
carles

Ferrán, tú ho has sentit?

blanca, cayent á sos peus,

Ferrán, tú ho has sentit? Perdó, mon pare,
perdó per ell!...

carles

perdó per ell!... Oh, apártat: de vergonya
ni sé hont clavar los ulls. No ets filla meva.

blanca, suplicant.

Ah, pare!

ferrán, volent aturarlo per lo que va á dir.

Ah, pare! Oncle: no!

carles

Ah, pare! Oncle: n Mes te valdría
que no haguesses nascut: que la foguera
t'hagués rebut, al naixer de ta mare!

blanca

Ah!

ferran

Ah! No es aixís!

carles, imperatiu.

Ah! No es aixís Ferrán, aquesta dona
apártala á un costat, y obre eixa cambra.

blanca, corrent á la porta á mitja veu.

Oh, no; no passarán!

carles, imperatiu.

Oh, no; no passarán! Fésho!