Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ja no puch mes: té l'ánima mes noble
aquí que tots!

Carles

     Jo ho vull: jo! Soldats l'arma
tota en son pit. Donchs jo mateix!... Ah!
(Al acte d'avansar ell mateix pera ferir á Said te un desvaneixement y cau en brassos de Ferrán. Guillem corre a sostenirlo.)

Ferran

     Oncle!

Blanca

    Ah, pare!

Said

      Hont soch!

Ferrán, á Blanca.

     Res. La emoció. Que rebi
un xich d'ayre. No es res. Tothom que surti.
(Se l'emportan á cuberta mitj sostingut per Ferrán y Guillem. Los soldats los segueixen»)
Blanca, átu que no't veja... Ja's retorna.

ESCENA IX


BLANCA, SAID
Blanca

    (Ah! No puch mes!)