Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ferrán

     No parlis, que ho sé tot. Per sobre
d'est amor d'infantesa hi ha, ma Blanca,
no més que ta ventura.

(Emportántsela á un costat perqué no ho senti Said.)

 Tú... l'estimas
á aquest home: ell es bó y's regenera
sobre ton cor. Donchs be, jo'm sacrifico
gustós per tu!... Y res més: que vull salvarlo,
ma cosina.

Blanca

     Oh! Ferrán, gracias!

Ferrán

     Espérat,
que ton pare com sempre vol sa vida!

Blanca

    Ah!

Ferrán

    Mes tot está á punt. Said, encara
tinch gent que'm creu: d'aquesta nau á popa
una barca hem baixat. Es nit; los núvols
cubreixen tot lo cel. De dalt vigilo
jo al oncle que no torni, y vos depressa
per aquí us arrieu.

(Per la finestra.)


 Entreu en l'aygua;
á la barca ja sou! desfeu la corda;
moveu los rems... y á Alger avans de día!
Jo us guardaré de dalt. Blanca, depressa!

(A Blanca.)


Ell que t'estima tornará á trobarte.