Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/151

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Blanca

    Mes...

Ferrán

     Qu'están per venir! Va, donchs. Tú, prega
que no surti la lluna.

(A Said.)


 Sort!

Said, conmogut per la magnanimitat de Ferrán.

     Ah! 'Ls brassos!
No me'ls negueu!

Ferrán, abrassantlo.

     Said! Ab tota l'ánima!

Blanca

    Deu meu!

Said

     Gracias!

Ferrán

     Depressa!
 (Al pujar la escala.)
 (Si fins ploro.)



ESCENA XI


BLANCA, SAID. Fins acabar l'obra ab rapidés.


Blanca

    Said, fugiu!