Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles, á Blanca.
No li respongas.
Said, sempre ab feréstega tristesa.
Blanca!... Per qué ho deyas?
(Al pit.)
(M'he sentit aquí un salt! La mare's deya
aquest nom.)
(Va á caure en fonda melancolía quan s'adona de que ve Malek.)
Said
(Ja es aquí!)
Carles, á Blanca.
Tots son uns monstres.
Said, mirant á Malek.
(Qu'es vil!)
Malek
Tu... m'has cridat?
Said
Sí: perque sápigas
qu'en tant s'obrin mos ulls, qu'en tant respiri
soch jo, jo, vostre arraix; só aquell que ordena
que visqueu ó moriu: tot com jo vulga.
Ets aquí'l meu segon, y á tu't pertoca