Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles, á Blanca.

   No li respongas.

Said, sempre ab feréstega tristesa.

    Blanca!... Per qué ho deyas?
 (Al pit.)
(M'he sentit aquí un salt! La mare's deya
aquest nom.)
(Va á caure en fonda melancolía quan s'adona de que ve Malek.)





ESCENA IV


Dits, HASSEN, MALEK



Said

    (Ja es aquí!)

Carles, á Blanca.

    Tots son uns monstres.

Said, mirant á Malek.

   (Qu'es vil!)

Malek

    Tu... m'has cridat?

Said

    Sí: perque sápigas
qu'en tant s'obrin mos ulls, qu'en tant respiri
soch jo, jo, vostre arraix; só aquell que ordena
que visqueu ó moriu: tot com jo vulga.
Ets aquí'l meu segon, y á tu't pertoca