Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

lo primer obehir! Y ay si gosavas!...
Tu, tal com ets, allá ahont jo soch no arribas:
jo, tal com soch, fins d'allá hont ets puch tráuret.

Malek

   Es qu'ells lliures...

Hassen, sabentli greu que repliqui.

    Malek...

Said

    Qué se n'hi endona
d'ells á Said? Que viscan sols y á plassa
demá tingan bon preu. Mes son mas ordes
las que aquí fan de lley.

Malek

    Es que no miras
qu'estás ferit y jo en ton lloch...

Said, saltant de la llitera.

    Ajúdam,
Hassen!

Hassen, admirat.

    Hont vas?

Said, apoyantse en un bras de Hassen.

    A la cuberta.

(No volent apoyarse en Malek.)

 Un altre...
No tu: ja puch.

Hassen

    (En quin estat!)

Said, caminant poch á poch y desapareguent enrahonant.

    Que'm vejan