Aquesta pàgina ha estat validada.
Blanca
Ta veu m'ha atret: no m'he enganyat.
Ferrán
Y l'oncle?
Blanca
Lo cridaré.
Ferrán
No, espera. Cóm pot ésser
que aquí lliures esteu, y á mí y als nostres
á munts, plens de grillons, sens llum, nos tingan?
Blanca
Es que Ferrán... m'obligan á que curi
lo bras de son patró. Veurás...
(Fa un moviment com per cridar á son pare)
Lo pare...
Ferrán, contenintla.
No, cosina: un moment. Per Deu escóltam
potsé'ns trobém per última vegada.
Serém venuts.
Blanca
(Jo no ho seré.)
Ferrán
Y, cosina,
ay de llavors!
Blanca, senyalant lo cel.
Ell es per tot, y'ns vetlla.
Ferrán
Sí, Blanca, sí, es ben cert. Mes jo vull dirte
un secret de altre temps, que may, t'ho juro.