Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles, retxassantla agraviat quan aquesta li va á parlar.

   Apártat.

Blanca

    Pare, no'm llenséu!

Carles

    Ma filla!
Tú ets ma filla?

Blanca, á Carles.

    Pietat! Ja ho sé: ma culpa
es gran per esta falta: de vergonya
y d'espant fins tremolo. Jo enternida
per ells! Ha estat un somni! Pare, os juro
que devant mon Jesús tanta feblesa
rentaré aquesta nit. Horroritzada
fins me sento de mí!

Carles

    Filla!...

Blanca

    Com salta
mon cor!

Carles, entrant al camarot

    (Mes qué vol dir?)

Blanca, seguintlo

    (Estich resolta!)