Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
50
mar y cel
carles, retxassantla agraviat quan aquesta li va á parlar.

Apártat.

blanca

Apártat Pare, no'm llenséu!

carles

Apártat. Pare, no'm llenséu Ma filla!
Tú ets ma filla?

blanca, á Carles.

Tú ets ma filla Pietat! Ja ho sé: ma culpa
es gran per esta falta: de vergonya
y d'espant fins tremolo. Jo enternida
per ells! Ha estat un somni! Pare, os juro
que devant mon Jesús tanta feblesa
rentaré aquesta nit. Horroritzada
fins me sento de mí!

carles

fins me sento de mí Filla!...

blanca

fins me sento de mí! Filla Com salta
mon cor!

carles, entrant al camarot

mon cor (Mes qué vol dir?)

blanca, seguintlo

mon cor Mes qué vol dir (Estich resolta!)