Aquesta pàgina ha estat validada.
51
acte primer
ESCENA XVIII
SAID, després HASSEN. Se sent lo toch de botzina y aquest soroll fa sortir del ensopiment á Said.
said
(Ba, ba: deixémho estar. Qui sab hont era!...
Donchs m'ha sorprés, perque ella no fingia.
(Reclinantse en la llitera.)
D'aixó n'estich ben cert. May á una dona
havía vist plorar com ella: d'altres
se planyían de por, cap com aquesta.
(Per lo que pensa.)
Ah! lluny aixó... qu'es tart. Dormím.)
(Contrariat.)
Ah! lluny aixó... qu'es tart. Dorm Qui baixa?
hassen
Soch jo. Ja tením son?
said, molt sech.
Soch jo. Ja tením son Sí, déixam: vésten.
hassen
Be, ja me'n vaig. Y la ferida?
said, volent acabar.
Be, ja me'n vaig. Y la ferida 'S cura.
hassen
(Trist sempre:'m fa una pena!)
