Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
52
mar y cel
said

(Trist sempre:'m fa una pena!) (Y es cristiana!...
y monja ó qué sé jo... Be y qué?)

(Rihentse de sa propia preocupació.)
hassen, desde la finestra.

y monja ó qué sé jo... Be y qué No corre
ni un alé d'ayre.

said

ni un alé d'ayre. Encara ets aquí! Vésten!

hassen

Sí: totseguit. La llum...

(Gira'l fanal de manera que quedi á las foscas la escena en la part hont hi ha la llitera.)

said

Sí: totseguit. La llum (Sols ell m'estima.)

hassen

Donchs has fet enternir á aquella dona.

said, rihent fingit.

Jo? ba! Qui sab de qué plorava. Ploran
per res.
(Perque son rostre no'l descubreixi corra las cortinas de la llitera.)

hassen

per res Y quinas llágrimas!

said, rápidament.

per res. Y quinas llágri L'has vista?

hassen

Y tal: mes aquell plor era una farsa.