Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Blanca

    ¡Oh!

(Va á disculparlo: no gosa y abaixa'l rostre avergonyida.)

 D'altra cosa
parlem. Assó'm fa mal.

Carles

    Tanta es la ira
que tinch al pit reclosa, tanta pena
me dona'l véurem en sas mans que, Blanca,
jo'm sento defallir. Oh! si venía
per mí la mort ans de tocar la terra!...
Qué fora de ma filla!

Blanca

    Ay pare, eix núvol
espantós allunyeu.

Carles

    Per si es que'm mana
Deu que'l segueixi, jo, ans los ulls de cloure,
voldría sols... veure á en Ferrán. Cal dirli
que vetlli per tu, Blanca!

Blanca

    Mes cóm véurel?
Impossible!

Carles, resolt.

    A Said jo no ho demano.

Blanca, ab terror y vergonya.

   (Jo may li parlaré; may en la vida.)
Mes, pare, descanseu.