Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/64

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
62
mar y cel
carles

Mes, pare, descanseu Vina; acompányam
y resa, filla, tú!

(Blanca va ab ell fins á la porta del camarot.)


ESCENA III


BLANCA


parla ab Deu, Resar! La boca
parla ab Deu, mes lo cor, ay, s'esgarría

(Ofesa de sí mateixa.)

que tinch pietat d'est home sens volerho.
Pietat! Oh, quin horror! Perque ell, ell roba...
y mata y tot!
y ma (Pausa.)
y mata y to Mes cóm va perdonarme?
Per qué no'm ferí al cor? Qué es una víctima
més per ell? Los meus ulls, ay, se clogueren
y després... me trobí vora mon pare...
y'l punyal al costat!

(Lo porta amagat al pit.)

y'l punyal al costa Si apar un somni!
Per qué'm torna'l punyal?
Per qué'm (Pausa.)
Per qué'm torna'l punyal? A qué pensarhi
si es mort per'Deu!
si es mort per'Deu! Y ab tot, qui sab si un (Pausa.)
si es mort per'Deu! Y ab tot, qui sab si un día
será bó com ho era quan sa mare
l'estrenyía en sos brassos amorosa!...