Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Carles

    Vina; acompányam
y resa, filla, tú!

(Blanca va ah ell fins á la porta del camarot.)





ESCENA III


BLANCA



  Resar! La boca
parla ab Deu, mes lo cor, ay, s'esgarría

(Ofesa de si mateixa.)


que tinch pietat d'est home sens volerho.
Pietat! Oh, quin horrorl Perque ell, ell roba...
y mata y tot!
 (Pausa.)
 Mes cóm va perdonarme?
Per qué no'm ferí al cor? Qué es una víctima
més per ell? Los meus ulls, ay, se clogueren
y després... me trobí vora mon pare…
y'l punyal al costat!

(Lo porta amagat al pit.)


 Si apar un somni!
Per qué'm torna'l punyal?
 (Pausa.)
 A qué pensarhi
si es mort per'Deu!
 (Pausa.)
 Y ab tot, qui sab si un día
será bó com ho era quan sa mare
l'estrenyía en sos brassos amorosa!...