Que no'm senti ningú: mes ell á l'ánima
te quelcom de bondat; que quan volía
jo matarlo en eix llit, ell ab dolcesa
me va mirar... Perdó! .. Sos ulls semblavan
los teus, Jesús, desde la creu piadosos!...
Ah!
(Espantada de lo que sens donarsen compte acaba de dir.)
Jo aix Si al claustre'm sentían! Quin desvari!
Jo aixó no ho puch pensar, que son del diable
temptacions y no més! Mon Deu, ajúdam,
ó tréume'l cor y'l pensament per cástich!
(Me'n vaig per no sentirlo. Malviatje!
Quin home més estrany! Malhaja l'hora
que vaig posarli voluntat!... Quin geni!
Si no m'aparto'm balda. Altre estaría
satisfet de la cassa; donchs ell ara
pitjor que may; ben cert, te malas herbas
al cos ja fa molts días: trist ó ab rábia.)
Ah! Quin camí que fem!... Ni may.
Ah! Q (Tornant á la idea de Said.).
Ah! Quin camí que fem!... Ni ma (Te:'m pega
