Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pariava aquí de tú.
(Said s'aixeca rápit al sentir que l'odian y torna á seure abatut.)
 Sembla desitja
lograr una mercé...

Said, ab calor y amargura contínguda.

    De mí? T'enganyas:
de mí no vol pás res aquesta dona.

(Molt rápit.)


Cóm fuig sinó? Cóm es que quan arribo
abaixa'ls ulls y al camarot s'amaga?

(Ab cólera creixent )


Soch una fera jo? Qué tinch al rostre
que repugni'l mirar?

(Ab interés marcat.)


 Qué vol?

Hassen, rihent de la pretensió de Blanca.

    Vol veure
lo vell á son nebot.

Said

    Ella que vinga
y ho demani al arraix. Si m'ho demana...

Hassen

   No't vol parlar.

Said, ab cólera.

    Ay si menteixes!...
 (Calmantse de cop.)
 Digas:
fuig la esclava de mí?

Hassen

    Tant cert...