Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
73
acte segon
said

fa bé: com no!) Crida á en Joano (Y ella
fa bé: com no!) Crida á en Joanot.

hassen

fa bé: com no!) Crida á en Joanot. Hi corro.


ESCENA VII


SAID


Qué estrany que soch! Hi ha cops que donaría,
per ser ja en terra, aquesta nau; y d'altres
voldría que la costa sempre, sempre
nos fugís al devant sens may tenirla.
Mes qué passa en mon ser? Y aixó de l'hora
qu'ella'm volgué matar. Y cóm s'esplica
que jo la perdonés? Donchs ara sento
no haverla mort y trepitjat, per rompre
l'encís que'm lliga á aqueixa dona extranya,
que no sé qué hi ha en ella, que no es feta
com las altras ho son; que es amorosa
d'un aroma que ofega y embriaga,
y fa plorar per dintre y esborrona!

(Pausa)

Ah! que vagi al harem!
Ah! que va (Pausa.)
Ah! que vagi al harem! Mes jo podía
no portarla á son pare tant depressa.
Jo podía llavors, quin greu! al cloure
ella'ls ulls decandida, com no m veyan,