Aquesta pàgina ha estat revisada.
pendre en las mans son cap, y contemplarla
dolsament fit á fit y á flor de llabi,
aguantantme'l respir y'ls salts dels muscles!...
Y al sentirme morir, sa galta freda
acostarla á ma gaita xardorosa,
estrényerla á mon pit, y al rebregarla
dins mas grapas d'acer com flor de lliri,
ofegarla á petons y ferla meva,
ab l'instint de la fera y del salvatje!
Si ara aquí la tingués com aquell vespre!...
(Cambiant de sopte la feresa en dolsura.)
Si ara aquí la tingues, una'altra volta
com un nin á son pare la duría,
sens mirarla tant sois, que'm fa vergonya!
Joanot, á Hassen.
Digas ara qué vols?
Hassen, á Joanot.
Ell te demana.
Joanot
Said, tu m'has cridat?
Said
Joanot, te poso
de Malek en lo lloch: d'avuy, desd'ara
mon segon ets aquí.