Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pendre en las mans son cap, y contemplarla
dolsament fit á fit y á flor de llabi,
aguantantme'l respir y'ls salts dels muscles!...
Y al sentirme morir, sa galta freda
acostarla á ma gaita xardorosa,
estrényerla á mon pit, y al rebregarla
dins mas grapas d'acer com flor de lliri,
ofegarla á petons y ferla meva,
ab l'instint de la fera y del salvatje!
Si ara aquí la tingués com aquell vespre!...

(Cambiant de sopte la feresa en dolsura.)

Si ara aquí la tingues, una'altra volta
com un nin á son pare la duría,
sens mirarla tant sois, que'm fa vergonya!




ESCENA VIII


SAID, JOANOT, HASSEN


Joanot, á Hassen.

   Digas ara qué vols?

Hassen, á Joanot.

    Ell te demana.

Joanot

   Said, tu m'has cridat?

Said

    Joanot, te poso
de Malek en lo lloch: d'avuy, desd'ara
mon segon ets aquí.