Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mes no he fugit del clam de la conciencia
que'm persegueix per tot! Ah, si podía
redimirme á sos uiis!

(Se'n va.)





ESCENA X


BLANCA, CARLES, després FERRÁN


Blanca

    Hi ha aquí mes ayre:
qué trist es aquell lloch! Pare, diguéume;
diguéume per pietat...

Carles

    Qué?

Blanca

    Aquí, dins l'ánima,
Deu tot, tot ho llegeix?

Carles

    QuÍna piegunta!

Blanca

   Tot ho sap, Ell?

Carles

    Y donchs!

Blanca, ab ansietat.

    Y ara espliquéume;
pequém si en nostre seny brota, arrelantse.