Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
76
mar y cel

mes no he fugit del clam de la conciencia
que'm persegueix per tot! Ah, si podía
redimirme á sos ulls!

(Se'n va.)


ESCENA X


BLANCA, CARLES, després FERRÁN


blanca

qué trist es aquell lloc Hi ha aquí mes ayre:
qué trist es aquell lloch! Pare, diguéume;
diguéume per pietat...

carles

diguéume per pietat... Qué?

blanca

diguéume per pietat... Qué? Aquí, dins l'ánima,
Deu tot, tot ho llegeix?

carles

Deu tot, tot ho llegeix? Quína pregunta!

blanca

Tot ho sap, Ell?

carles

Tot ho sap, Ell? Y donchs!

blanca, ab ansietat.

Tot ho sap, Ell? Y donchs! Y ara espliquéume;
pequém si en nostre seny brota, arrelantse,