Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


crudel un pensament estrany que afronta
y plau totduna?...

Carles, espantat.

    Filla meva! Filla!

Blanca, ab ansietat.

   Pequém, pare; pequém?

Carles

    Qué es aixó, Blanca?

Blanca

   (Oh! Qué hauré dit!)

Ferran, á Joanot que se'n torna sense baixar.

    Be: gracias.

Carles, á Blanca.

    Parla, digas!

Ferrán, que ve sense grillons.

   Oncle! Cosina!

Blanca

    Es en Ferrán!

Carles

    Abrássam.

Ferrán, abrassantlo.

   Oh! Ben fort! Y tú, Blanca!

(Donantli la má.)
Carles

    Donchs te deixan
venir?

Ferrán

    Sí, ja ho veyeu; per curta estona.