Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Blanca

   Mes cóm ha estat?

Ferrán

    L'arraix ho vol.

Carles, interrogantla sorprés.

    Ell! Blanca!...

Blanca, avergonyida.

   Jo no li he demanat.

Ferrán, per Said.

   Be: qué pot témer?

Blanca

   (Y ha consentit! Me fa vergonyal)

Carles

    Dígam:
qué fan los mariners; nostra gent d'armas?...

Ferrán

    Dígam:
Qué han de fer! Consumirse. Oncle, deixéume
caminar, aixó es ample; allá veuríau
trent'homes, tots á munts: la forsa acaban
mes no pas l'esperit; y si poguessen...

Carles

   Tot es en vá, Ferrán, que avans de pondres
lo sol d'avuy serém á Alger. Per ella
tremolo, que per mí la mort que vinga.