Aquesta pàgina ha estat validada.
79
acte segon
ESCENA XI
BLANCA, CARLES, FERRÁN, y SAID que devalla sense ser vist y's queda escoltant al peu de la escala.
blanca, mirant al cel.
Senyor! Mon Deu! Será que'ns abandonas!...
ferrán
Blanca; Blanca, valor. L'hora més trista
ve potser de ta vida: jo, t'ho juro,
daré gustós la meva defensante.
carles
Son de roca estas gents.
blanca, á Ferrán.
Son de roca estas gents. De tu voldría
una mercé no més; y fins sortosa
me creuré si hi consents.
(Said escolta inquiet.)
ferrán
me creuré si hi consents. Mana.
blanca
me creuré si hi consents. Mana. Al sé en terra
jo arribaré hont tu ets: llavors esta arma
(Lo punyal que porta amagat al pit.)
la prens y en las entranyas me la enfonsas!
carles, horroritzat.
No, filla!
