Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ferrán, la porta aprep d'hont es Said sens saberho.

    No: atent.

Blanca

    Y tú, á esta dona,
ta promesa d'infant!...

Said

    (Qué ha dit!)

Blanca, ab desesperació.

    La deixas
que s'allunyi de tu plorant sanch viva,
forsejant com á fera entre sas unglas!...
y en tant que tu't rescatas, jo aburrida
de mí mateixa, mori sens vergonya?

Ferrán

   No; escolta...

Blanca

    Y qu'es la mort, cobart?

Ferrán

    Oh, Blanca!...
Mes aixó no pot ser, que no tinch forsas
contra tú.

Blanca

    Y'm duyas amor!

Ferrán

    Sí.

Said, fent per reprimir sa ira.

    Prou: entórnat
al camarot dels presos.