Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
82
mar y cel
ferrán, á Carles y Blanca.

al camarot dels presos. L'arraix.

(S'agrupan los tres per despedirse.)
said, conmogut ferament.

l'estima y ell també!... Si tin (Ella
l'estima y ell també!... Si tingués ara
lo polvorí al costat ja foran cendras,
ells, jo, tots. Oh! Vull sanch!)
ells, (Revolcantse per la llitera.)
ells, jo, tots. Oh! Vull sanch! (Y quina rábia!
Quin batre de martells aquí y als polsos!)

ferrán, á Carles y á Blanca.

Qué hi ha? Qué té aquest home?

blanca, esglayada.

Qué hi ha? Qué té aquest home Deu, sa cara!...

said

(Y si m'hagués errat... Si fos... Que ho diga:
jo ho vull saber! Y parlará, sí!)
jo ho vull saber! (A Ferrán.)
jo ho vull saber! Y parlará, sí! Acóstat.

blanca

Ah!

ferrán

Ah! Said!...

said, rihent y suplicant rabiós.

Ah! Said! Parla: qué li deyas; cuyta,
qué li deyas suara á aquesta dona!

ferrán

Qué voleu?

carles

Qué voleu? (Qu'es aixó?)