Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
83
acte segon
said, imperatiu y rihent, agafant á Ferrán pel bras.

Qué voleu? (Qu'es aixó?) Parla!

ferrán, ab dignitat: separántsen.

Qué voleu? (Qu'es aixó?) Parla! Deixéume!

blanca, suplicant corre á Said.

Ah! Senyor...

said, á Blanca.

Ah! Senyor... Tú'l defensas? Y cóm gosas?
Tú, que no sé d'hont vens ni quí t'envía;
tú, que tot ho contorbas!

(Blanca fuig. Said la va perseguint ab la mirada com encisat.)

blanca, plorant espantada.

tú, que tot ho contorbas Mare meva!

ferrán, contenint á Carles.

Per Deu!

carles, á Ferrán,

Per Deu! Mes...

said, que s'ha anat acostant á Blanca.

Per Deu! Mes... No t'apartis; de ta boca
jo vull saberho tot!
jo vull (Blanca s'ha girat de cop mirantlo estranyada.)
jo vull saberho t (Só un vil: me mira...
Ah, quin horror que li dech fer!)

blanca, á Ferrán.

Ah, quin horror que li dech fe No; déixal.
No li digas res més, jo t'ho demano.

said

(Calma, Said. Mes junts jo no'ls puch veure)

(Ab fingida serenitat.)

Ah! Prou ja: tú, patró, ves á ta cambra.