Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca,á Ferrán.

    No li respongas mal.

Ferrán, á Said.

     Sí: desseguida.

Carles, á Ferrán.

    Te la encómano, si jo moro...

Ferrán,

     Es d'ella
ma vida.

Said, per son cor.

     (Calma!)

Ferrán,

     Blanca...

Blanca, á Ferrán sens que ho sentin Said ni Carles.

     Júram, júram
que ans de véurem perduda, que ans de véurem...

Ferrán,

     Oh!
(S'ha de veure la cólera gelosa de Said, qui no sent lo que parlan.)

Blanca, ab gran emoció.

    Me matarás, Ferrán.

Ferrán,

     T'ho juro.

Blanca, besantli la má agrahida.

     Oh, gracias!
Té.

Said, esclafant d'odi al veure'l petó de Blanca.

    Ah!