Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán, á Blanca y Carles despedintse.

    Adeu.

Said

     No: ara, no.

Ferrán

     Qué?

Said

     Jo la he vista
besar ta má, felló!

Ferrán

     Y qué se te'n dona?

Said

    Qué se m'endona á mí? Ser miserable
que vius per caritat!...

Blanca, contenint á Carles.

     Pare!

Carles

     No, déixam.

Said

    Qué se me'n dona? Y jo que sé! Desitjo
ta mort, puig t'aborreixo.

Ferrán

     (Es boig.)

Said

   

Sos llabis,

 (Per la má de Ferrán.)
d'aquí te'ls rentarán taurons! Vull véuret
per esqué á un am clavat, del mar assobre
com remous eixa má dins la agonía!