Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
91
acte segon
said

Pietat! Y'ls vils á l'aygua la llensaren!

blanca

Perdó!

said

Perdó! Y un mariner li esclafá l rostre
d'un cop de rem!

blanca

d'un cop de rem! Oh!

said

d'un cop de rem! Oh! Y'l mar s'obrí, y las onas
la dragaren!

blanca

la dragaren! Pietat!

said

la dragaren! Pietat! Vénjans! Y encara
puja del fons!

blanca

puja del fons! Ah!

said

puja del fons! Ah! Vénjans!

blanca, Said poch á poch se va fixant en ella.

puja del fons! Ah! Vénjans! Donchs matéume
també á mí. Qué espereu? Sanch aborrida
hi ha en mas venas: sentiu? Jo á vostra mare
la he arrencat de sa llar, jo soch la vibra
que us hi tret de sos brassos; jo á las onas
he llensat lo seu cos, y jo sa testa
ab lo rem he partit! Matéume! Monstre!
No encara? No? Jo he desitjat ta vida!