Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca, aixecantse de cop.

    Oh! Y ells están morint!

Said

     No: no'm demanis
pietat per ells. Jo t'he cregut mes pura
que un raig de sol.

Blanca, plorant.

     Pare! Ferrán!

Said

     Sí: crídal
á aquest home aborrit! Ell en tos brassos
ni viu ni mort!

Blanca

     Qué heu dit!

Said, ab extrema tendresa.

     Per qué l'estimas?

Blanca

    Jo... á en Ferrán!

Said

     Com ho féu que vas las portas
obrirli de ton cor!

Blanca

     L'ánima meva
d'amor no l'ha estimat.

Said

     Qué!

Blanca

     Vos ho juro
Salvéulos!