Aquesta pàgina ha estat revisada.
MEMORIAS D' UN NIHILISTA
LOS PRIMERS TEMPS
Me recorda, encara, com lo meu cor saltá y se 'm va estrènyer al sentir per primera vegada 'l cop que doná la porta de ma celda, tancantse derrera meu. No temía que 'm passés res de serio; aixís es que ma impressió, més que de por, era de curiositat. Tot aquell misteriós aparato, que devía ésser terrible, totas aquellas precaucions empleadas contra mi, lo més inofensiu dels hòmens entre la gent de pau, no m' esgarrifavan gens; encara hi trobí una punta de ridícul que 'm feu riure...
Per passatemps, vaig comensar á examinar la celda. Tenía set passos de llargada y era molt alta de sostre. La única finestra estava guardada per una reixa de ferro groixuda. Vaig notar també qu' era
