També crida ell, ell també:
—¿Què hi há que dir?—
Y tots se quedan de pedra; sols lo did intenta explicar alguna cosa... L' oncle Ivan l'interromp ab un cop terrible á la cara; lo did tambaleja, però queda sotmès. Llavors l' oncle Ivan repren alè, y reganyant las dents venta un altre revés al did, que, esferehit, la cara plena de sanch, murmura ab veu defallida:
—¡Dispenseume! ¡Perdó, perdó, honorable senyor!—
Llavors m' arriba 'l torn de cridar á mi; ploro ab totas las mevas forsas, y, tirantme sobre l'oncle, me li agarro al panyo del vestit:
—No peguis més, tu, no peguis més.—
Y, fora de mi, ploro y m' enrabío.
May més he pogut oblidar aquesta escena. Durant la nit que seguí, vaig somiar al meu pare y al oncle Ivan, y 'ls veya ab las mans tacadas de sanch.
¡Quína escena!...
Un soroll á la porta. A la reixeta brillejan dos ulls sobre un fondo negre... Los quadros del temps passat desapareixen, y 'm torno á veure dins de la celda opressora.
De vegadas, me posava prop de l' estufa, de