Mentres aixís s' apagava la vida en la meva ánima, no notava, ni del principi, que cada nit tenía febre, y qu' una tos tossuda m' atormentava constantment. Ab lo temps ni podía jaure com abans; havía de doblegar lo matalás de manera que pogués passar la nit mitj assegut. Escupía sanch. Prou sabía lo qu' això volía dir; mes ni això m' impressionava.
Pensava apáticament en lo que m' esperava; deya entre mi qu' una nit un vòmit de sanch m' ofegaría, y que no tindría prou forsa pera recobrarla, de massa flach. Després veya com las mans rojas m' extendrían en va l' escudella plena al matí. Després vindría un gran esbalot: lo director arribant ab los soldats de servey; lo centinella, á la porta, abaixant la bayoneta, havent passat ja tot perill que jo pogués causar; després, que m' enfardan ab un llensol pera portarme á la celda dels morts... Los brassos y las camas me penjan sens vida; lo cap branda pesadament durant lo trajecte. Després, al arribar á la fossa, me llensan sobre una post, y mon cap topa contra la fusta ab un cop sort y lúgubre.
Acabat això, netejan de dalt á baix la celda, y troban lo meu jòch de cartas... Lo director ompla
