Aquesta pàgina ha estat revisada.
LLIBERTAT
Un vespre, mentres divagava per la celda, tremolant de febre, ab lo cap pesant y caygut sobre mon pit malalt, sento de sobte, derrera la porta, la veu atronadora del director.
—¡Cuyta, brètol, pòrtamels!—
Al moment s' obra la porta ab estrèpit, y 'l director, tot radiant, m' anuncía que van á darme llibertat.
—¿Tot seguit, ara meteix?—faig en veu tal que mon escarceller se posa á sonriure ab condescendencia.
—¡Y sí, ara meteix! Aquí teniu la vostra roba: firmèumen rebut.—
Al cap d' un quart, ja dessobre meu no tenía més que 'l cel. Lo primer que vaig sentir fou una sensa-
