tot sovint comensava una frase, y 'm parava de cop per haver oblidat los mots més corrents; no 'm recordava ja dels noms del meu germá y de la meva germana.
Lo primer que vaig fer sentir foren queixas y recriminacions contra 'l director, las mans rojas y la mala qualitat dels aliments de la presó... Y á mi 'm parlavan de novas lluytas, d' esperansas, de mellors pervindres.
Mentrestant, jo 'm deya interiorment: «¡Per què han vingut á torbarme la pau, tan bé com jo 'm trobava ja allí!»
—¡Vetaquí ja de retorn entre nosaltres,—me repetía per centèssima volta Warwara Nicolavna... Y de sobte corregué al piano pera arrancarli mil acorts d' esbojarrada alegría... ¡Qué contenta estava ella de revèurem! Jo escoltava com en somni; lo cap me bullía. De cop, sentí que 'm pujava á la gola una cosa calenta. Tossí, y una glopada de sanch m' escapá de la boca...
Y lo extrany es que tot seguit va passarme tot; ja estich alegre y disposat, y l' esperansa no m' abandona may. Tinch los pulmons malmesos, ja ho sé; però sé també que l' ayre nadiu me tornará la salut.
