|
|
el gran trós de cansalada.....
|
| Tio Chuan
|
En acaband de la entrada, (Chiranse.)
vindré á darli menchá'l burro
y á fer els demés queférs.
|
| D. Pascual
|
Mire y en falta advertir
que mos vinga en el vestir
y el vorán els forastérs,
|
(S'en vá el tio Chuan y despues torna.)
|
|
Qu'els pedriquen ó disputen
lo que pensen han de fer. ...
por señor, còm ha de ser,
estos son els que disfruten. (Alsanse.)
Papelero ó teixidór,
lo mateix pares que fills
ells s'han porten els conills
y es menchen tót lo millor,
pero despues vé'l dolor,
perque cóm es natural
s'els acaba el bon chornál
y dormen hasta en pesebres
demà s'ancontren en febres
y á morir al hospital.
Hómens de Cristo, alforreu;
en el vostre viure está.....
que ya un dia de demá
es menester que penseu.
Feüo no mes per la creu
del que par tots va morir.....
no mediteu, y al patir
el vostre queixarse es
«ay señor, no tenim res
qui mos havia de dir!..... »
Supòse que vé'l disapte.....
yo m'anfurix, re palleta.
Alforreu una peseta
no mes del vostre recapte,
|
