|
¿que vos costará este acapte
tan sensillo y limitad
y de tanta utilitad?.....
Pues no señor, vé'l dumenche:
dumenche has dir, tot mo menche.....
y el dillúns van per fiát.
¡ Ay teixidor, papelero !
yo que les faltes t'alegue
un gran treball t'ancarregue,
esto es fico y verdadero:
cuidado en ser macadero
en tot temps la toleransia,
en lo que gastes sustancia
y groses faras les galtes....·
amigo les meües faltee
queden p'als segos de Fransa.
¡Eu! yo he pogud olvidar
encaprichád y tan pronte,
qu'en falta acabar el conte
y que tinc tant qu'arreglar.....
¡del recarát! aixi es,
yo m'antretenia asi
y mentre tant el matí
sen pasa sense fer res.
|
(Al anar á prendre asiento, torna á eixir el tio Chuan.)
Tio Chuan.
|
Asi baix ya un corredor.
|
D. Pascual.
|
Esta píndola es mes agra.
¿Quin corredor?
|
D. Pascual.
|
No dic, millor que millor.
|
Tio Chuan.
|
S'aspera baix en la pórta.
|
D. Pascual.
|
¿Sap para qu'en vé á buscar?
|
Tio Chuan.
|
Li güa volgud preguntar,
y ma dit que no m'importa
qu'ell busca al Señó Pascual.
|
D. Pascual.
|
Dígali si vé per llana
|