Pàgina:Mestre Olaguer (1896).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 6 —

 Bé, company' Se t'estima. Deu permeti
 que fem net de traidors á Barcelona...
 y 't penjaré en l' altar de Santa Eularia.

Pausa, escoltant.

 Ha callat la campana! Com s' aturan
 los de la Seu? Quí sab si alguna bomba
 ho ha ensorrat tot!... Y ara 'ls canons no enjegan.
 Y ha parát poch á poch la fusellada!...
 Ah, no. Jo no! Mentres lo cor me boti!...
 Que hi ha fam? Aixó ray! Foch y foch sempre:
 y aquí ferm dia y nit fins que Deu vulga.
 Carreguém. Vá. La pólvora. Ah, que hi goso
 enfonsanthi la má! Ja hi es. Y ara...
 vinga la bala.

Buscant inútilment en las sevas butxacas.

 Aquí. No? Hont ets petita?...
 Aquí n' hi deu haver. Tampoch? Aquesta...
 Es buyda. Quí ho entén? Dintre la caixa.
 Mare de Deu! Ni una! Si n' hi havía
 tot un sarró a la vetlla!... Ah, malviatje!
 S' han acabat! Y ara consúmet, móret!
 N' hi ha per tornarse boig! Tot just quan quedo
 de tants companys jo sol, y en mitj de runas!

Pausa.

 Per un grapat de balas donaría...
 Veyám si 'n té algún mort. Aquest. Miremho.

Registrant en las butxacas d' un dels catalans estesos à terra

 Quí era? No 'l conech. Calla! Ja 'n trobo!