Pàgina:Mestre Olaguer (1896).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 7 —

 No: un tros de pa. Deu 'ns en dó! Tres dias
 que no he tastat ni un mos: oydá! Mes ara
 busquém balas y prou. La fam... qu' esperi.

Se fica 'l tros de pa á la butxaca. Registra altre cadaver.

 Qui sab si aquest... Qu' os noy! Sembla que riga!
 Ah, malehida guerra! Ni una sola!
 No tinch cor per seguir, que semblo un lladre!

Dubtant y resolentse per ultim va á un altre cadáver.

 Té 'l darrer. En Ramon. Es fret que gela!
 Ni una tampoch! No puch mirarlo! El pobre!
 Tant graciosot y cor obert! Y ara
 la seva dona está esperant que torni!
 Ah, que n' heu fet de mal! Y sempre, sempre
 per lo mateix. Per goberná' aqui á casa:
 per tractarnos com bens que se 'ls degolla!
 Y en bona fe qu' ho hem sigut bé massa!
 Y ell molt més que ningú. Tot s' ho prenía
 pel bon costat; y res de mal s' ho creya.
 Fins un dia... y de bo que vaig cremarmhi.
 Un matí que al devant de la botiga
 feya cantant ab mos fadrins un carro,
 d' aquells de cuatre rodas per la sega.
 Gayre be era enllestit, y sols mancava
 encerclá á cops de mall l' última roda
 que afinava 'l ribot, mentres qu' en terra
 lo cércol s' enrojía en mitj de brasas.
 Ell que allavors passava, me va empendre.
 —Mestre Olaguer, que Deu vos do bon dia.—
 Encaixém ab aquesta, y li pregunto:
 —Qué hi ha de per llá dalt?—Han vingut lletras.
 Diu que ja tenim rey: que ve de Fransa,
 y 's dirá Felip V.—Felip? La peste